Mite

Eco era una nimfa dels boscos alegre i loquaç. Amb les seves converses, distreia a la deessa Hera, dona de Zeus, perquè aquesta no s’adonés de que el seu marit se n’anava amb altres dones. Hera es va enfadar molt amb el seu marit quan ho va descobrir i va castigar a Eco prohibint-li parlar, només podria repetir les últimes paraules de les frases que escoltava. Eco va abandonar el bosc i es va amagar a una cova a la vora d’un riu.

Narcís era un noi molt guapo, però mai ho va saber ja que quan va néixer l’endeví Tirèsias va dir que si Narcís es veia a ell mateix en un mirall seria la seva perdició, i així la seva mare va evitar sempre els objectes en els quals es podia reflectir.

Narcís passejava llargues estones sol i un dia va arribar a la cova on vivia Eco. La nimfa el va veure i es va enamorar, però com no podía parlar, no s’animava a acostar-s’hi. A ell li va agradar molt aquella ruta i la va repetir molts dies. Eco el seguia a distància fins que un dia al fer soroll Narcís la va veure i li va preguntar:

– Què fas aquí? Per què em segueixes? 

Com Eco no podia parlar, l’únic que va poder dir va ser:

– Aquí… segueixes…  

Eco li va explicar com va poder a Narcís que ella estava enamorada d’ell, i Narcís es va riure d’ella. Eco va marxar cap a les muntanyes, i de la tristesa, es va anar consumint. Explica la llegenda que Eco es va consumir del tot, i només va quedar la seva veu, perduda entre les muntanyes.  

Nèmesi (deesa grega) ho va veure tot, i va castigar a Narcís: en una de les seves rutes, Narcís va tenir de cop molta set, i just al rierol on va parlar amb Eco, va veure el seu reflex a l’aigua. Ell es va enamorar completament del seu reflex, i diuen que es va voler unir amb la imatge i per això es va ofegar a l’aigua. De la seva mort va nèixer una flor que creix a les vores dels rius, anomenada Narcís.

Cal dir que d’aquest mite n’hi ha moltes versions.

Iconografia

Eco: A la mitologia grega Eco era una orèada, que significa nimfa de la muntanya, de l’Helicó (un turó). Va ser criada per nimfes i educada per les Muses, que son divinitats que inspiren les arts de la música, la dansa, el teatre i l’oratoria.

Narcís: A la mitologia grega Narcís va ser el fill de Liríope (nimfa) i de Cefís (el rei). Quan va nèixer, els seus pares van consultar l’endeví-cec Tirèsias, i aquest els va dir que «viuria fins a la vellesa si no es mirava».

Obres

Títol: Eco i Narcís. 

Autor: anònim del segle XV

Any: 1410 ca.

Ubicació: Bruselles, Biblioteca Reial

narcis


Títol: Narcís 

Autor: Caravaggio

Any: 1594-1596 ca.

Ubicació: Roma, Galeria Nacional

narcis de carvaggio


Títol: Eco y Narciso

Autor: Nicolas Poussin

Any: 1630

Ubicació: Museu del Louvre

Nicolas Poussin, Eco e Narciso (ca. 1629-1630), Museo del Louvre, Parigi..jpg


Títol: Narciso y Eco 

Autor: Placido Constanzi

Ubicació: Nova York, Col·lecció privada 


Títol: Narciso al fonte 

Autor: François Lemoyne

Any: 1728

Ubicació: Amburgo, Kunsthalle


Títol: Narcisse

Autor: Nicolas-Bernard Lépicié

Any: 1771


Títol: Echo et Narcisse  

Autor: Louis Jean François Lagrenée

echo et narcisse by louis jean françois lagrenée


Títol: Narciso 

Autor: Jules-Cyrille Cavé

Any: 1890


Títol: Narcissus & Echo 

Autor: Joseph Solomon

Any: 1895

Solomon, Joseph Solomon (b,1860)- Narcissus & Echo, 1895


Título: Eco i Narcís 

Autor: J. W. Waterhouse

Any: 1903


Título: Metamorfosi di Narciso

Autor: Salvador Dalí

Any: 1937


Título: Eco y Narciso  

Autor: Gabriel Alonso

Any: 2011 


Título:  Narciso 

Autor: Gabriel Alonso

Any: 2013 

2013 narciso a

 

Comparació 

A gairebé totes les obres surt Narcís mirant embadalit l’aigua, i en molt poques surt Eco. A les que surt, se la veu mirant a Narcís amb una mirada enamorada i a Narcís passant d’ella. Hi ha una en la que surt ella convertintse en roca i deixant la seva veu a les muntanyes, i Narcís per darrere.

Les obres més actuals, les del 2000, són fetes amb acuarel·la. La de John William Waterhouse és oli sobre llenç i fa 236 x 107 cm. La de Salvador Dalí tambés és oli sobre llenç, al igual que la de Caravaggio, i com la de Constanzi, que és oli sobre llenç i fa 99 × 136 cm.  

 

Influències posteriors 

Narcís ha influenciat molt a la literatura: García Lorca té un poema al seu llibre «Canciones» que es diu Narciso:

Narciso.
Tu olor.
Y el fondo del río.
Quiero quedarme a tu vera.
Flor del amor.
Narciso.
Por tus blancos ojos cruzan
ondas y peces dormidos.
Pájaros y mariposas
japonizan en los míos.
Tú diminuto y yo grande.
Flor del amor.
Narciso.
Las ranas, ¡qué listas son!
Pero no dejan tranquilo
el espejo en que se miran
tu delirio y mi delirio.
Narciso.
Mi dolor.

Y mi dolor mismo.

 

Calderón de la Barca té un text dedicat a ell:

Narciso, detente, aguarda; que con ser tanta mi pena, aun es mayor tu ignorancia. ¿A quién ves en esa fuente? ¿Con quién a esa fuente hablas, si cuanto está dentro della solo es una sombra falsa, que a nuestros ojos ofrece la reflexión en el agua, porque, como es un cristal que nuestros cuerpos retrata, finge ese objeto a la vista?

 

També el llibre El retrato de Dorian Gray és un llibre clarament influenciat per Narcís, ja que Dorian Gray és un home atractiu que rebutja l’amor dels altres i és molt vanidós i presumit. 

 

 

Clelia Sala, P6